Segur que has sentit sentit parlar sobre les dietes vegetarianes, veganes, crudiveganes, entre moltes altres, però realment coneixes en què consisteixen cadascuna d’aquestes?

Des de fa un temps veiem com molta gent va prenent consciència de la importància de què és el que menja. Per entendre a les persones que han pres la decisió de canviar la seva dieta o si tu et planteges fer-ho, és necessari comprendre les diferències entre elles per conèixer els matisos que les fan diferents.

Dieta vegetariana: aquesta dieta la segueixen aquelles persones que no mengen carn de cap tipus, però sí que mengen productes làctics i ous.

D’altra banda, trobem la dieta vegana: aquesta forma d’alimentació exclou tots els productes derivats de l’explotació animal, inclosos els ous i els làctics. El seu fonament és de caràcter ètic, motiu pel qual es defineix el veganisme més com una actitud respecte als altres animals que com una dieta.

Dins d’ella trobem una variant, la dieta crudivegana, la qual presenta com a principi bàsic no cuinar els aliments a temperatures superiors a les produïdes pel sol, és a dir, uns 45 graus. També es coneix com a “alimentació viva” per defensar que el fet de no cuinar els aliments fa que aquests mantinguin en major mesura les seves propietats nutritives.

Dieta macrobiòtica: Aquesta dieta s’assenta en una sèrie de principis o patrons filosòfics que tracten d’aconseguir l’equilibri energètic a través de l’alimentació vegetariana i l’energia Ying Yang dels aliments. La selecció dels aliments es duu a terme en funció del clima, l’estació de l’any en la qual ens trobem i, de forma especial, depenent de les característiques i necessitats nutricionals de cada persona. Els productes més utilitzats en aquest tipus de dieta són els cereals com l’arròs, el blat de moro i l’ordi.

Dieta ovolacteovegetariana: Les persones que segueixen aquest tipus d’alimentació no consumeixen animals morts; rebutgen el consum de carn en qualsevol de les seves formes i orígens, però a diferència dels vegans, sí ingereixen productes d’origen animal com la mel, els ous, la llet o el formatge, generalment de producció ecològica i respectuosa amb els animals i el medi ambient.

Trobem dues vessants derivades: els lacto-vegetarians (consumeixen només vegetals i làctics) o els ovo-vegetarians (consumeixen vegetals i ous). Si a la dieta també s’inclou el peix llavors parlem de dieta pescetariana.

Dieta flexitariana: aquesta forma d’alimentació parteix d’una premissa molt senzilla: la majoria de persones acostumen a prendre molta més carn que fruites i verdures, la qual cosa pot portar problemes de salut. Llavors, per què no donar-li la volta? La dieta flexitariana opta per tenir una alimentació gairebé vegetariana, la motivació de la qual és principalment la salut, però sense renunciar a menjar una hamburguesa o filet de pollastre de tant en tant per no tenir cap tipus de mancança.